dilluns, 14 de setembre del 2009



Després de tot l'enrenou que s'ha muntat per la consulta d'Arenys òbviament no podien faltar les declaracions d'uns i d'altres opinant al voltant del tema. Aquest matí, només alçar-me he vist l'entrevista que li feia Josep Cuní a la ministra de defensa Carme Chacon i la veritat és que m'he quedat absolutament decebut. Decebut perquè la seua reacció, les seues paraules, denotaven por i neguit a la vegada, com si vertaderament li fera nosa el que havia passat, i per això que la seua intervenció ha sigut més pròpia d'una militant del PP que d'una socialista d'esquerres. Sí, també ha fet esment, com no, a la constitució.




Ha dit que "Catalunya no és un país de falangistes o independentistes i separatistes" (sic) i és quan jo m'he quedat glaçat. Glaçat perquè ha utilitzat els dos adjectius tot comparant-los com si foren la mateixa cosa. A més, cada vegada que l'entrevistador l'apretava sobre l'excepcionalitat de la consulta s'ha dedicat a tirar balons fora, a dir coses com "això no li interessa a ningú" o "Catalunya és un país de treballadors..." li ha faltat dir...espanyols.


Redéu!! encara com i no interessa a ningú la consulta!!. Com de bé disimulen els veïns d'Arenys!!




Per la vesprada he oït les declaracions a Catalunya Ràdio del germà de l'expresident Maragall i pareixia d'un altre partit diferent. El conseller ha dit que s'ha de valorar el que havia fet el poble i que s'havia de tenir en compte la resposta de la gent, tot recordant que un dels fonaments més importants de qualsevol democràcia és respectar l'opinió dels ciutadans. Fins i tot de la democràcia espanyola (sí ja sé que això és un oxímoron)


En fi, una decepció, xe.


Per cert, avís per a navegants: dues notícies: una bona i una dolenta. He aprovat psicologia, i no, el decàleg encara no està fet...què hi farem?