divendres, 25 de setembre del 2009

L'ALCALDE VULGAR


Ahir dijous uns quants amics ens comboiàrem d' anar a veure a Pep Gimeno Botifarra a Catarroja on se celebraven els XXXI premis Benvingut Oliver. Abans, però, s'havien de lliurar els premis als lletraferits guardonats en aquesta edició, així que ens asseguérem en les cadires de plàstic que l'organització havia preparat, tot esperant que algú dels escriptors pujara per fer el discurs d'agraïment.

Al remat, com l'any passat, la incomoditat del partit del govern davant aquests tipus d'esdeveniments provocà que silenciaren els premiats (simplement no els deixaren parlar) per previndre sentir-se coses que no estan en els seus esquemes mentals. Ho fan a tot arreu. Des de canal 9 fins al ajuntament més vulgar de tot el País Valencià. I dic vulgar, no perquè els catarrogins pertanyen a una classe social inferior o tinguen menys capacitat d'enteniment, sinó perquè el seu alcalde va fer palés quina és la mediocritat dels polítics que ens governen.


El tal Francisco Chirivella saltà al faristol com si estiguera parlant amb els amics de jugar al truc al bar de la cantonada, i començà a "despotricar" de la qualitat de les escultures presentades a concurs davant la cara d'incredulitat dels allí aplegats. Amb un discurs propi d'un analfabet en valencià (ho era), es pegà una bona autollavada hipòcrita de cara per a finalitzar amb una frase per guardar-la en totes les hemeroteques blogaires: "El PP mai barreja la cultura amb la política"

Ala tin! veges a vore si l'has dita grossa!


I clar, hui queferós com estava jo, m' he posat a buscar i pensar quantes vegades ho han arribat a fer... això de barrejar política i cultura, i tant he trobat que crec que no acabaríem mai!. Si no saben fer una altra cosa! Són les seues senyes d'dentitat!!

Quantes vegades he vist jo cantar al botifarra en canal 9? i a Raimon? I a Obrint Pas o La Gossa Sorda?

I als escriptors? No he vist que en la corrupta canal 9 isquera mai Toni Cucarella participant d'una tertúlia, o Joan F. Mira o qualsevol professor de la UV.

Ara bé, la seua actuació en aquests casos és coherent i normal tenint en compte el seu tarannà manipulador. Silencien allò que no els agrada sentir: com el cas Gürtel, la corrupció o el caciquisme de Fabra. El que no acabe d'entendre és com són capaços de donar suport a un acte contrari als seus principis, promocionar la llengua que abominen i fer creure a tots els presents que estan a favor de la normalització del valencià i que fa una nit clara i tranquil·la (com diu Sisa).


En fi, com deia Grouxo March: "aquest són els meus principis però si no li agraden en tinc uns altres"


Us deixe un vídeo (des) informatiu















dijous, 24 de setembre del 2009

EL VERTADER JOSÉ MONTILLA


Cada vegada més em costa destriar el personatge de ficció del vertader Montilla. Dic açò perquè els qui podem veure tv3 acostumem a sintonitzar Polònia, un programa en què sobretot es fa mofa del polítics catalans i els de tot l'estat espanyol. I José Montilla té un personatge en eixe programa interpretat per Sergi Mas i que vos dic jo que no cal que es pose molt de maquillatge. És més, com vos dic a l'inici ja no sabria dir qui és qui...o sí, però només quan els sent parlar: en eixe moment, un em fa riure i l'altre; plorar. La nit del discurs de la diada, el personatge que interpreta Sergi Mas va fer el seu "contradiscurs", tot just acabar-se el del vertader Montilla. I més que generar-se polèmica , el va fer és alçar molta polseguera... I és normal que se'n fera (de polseguera, dic), tenint en compte com se les gasten al programa de tv3. Maedeu senyor!!! Els tancaran a tots!! Imagineu-vos que es podria fer ací amb els inefables Rita i Camps!!!


Ale, gaudiu del vídeo.

http://www.avui.cat/cat/avui-tv.php?video=151

dimarts, 15 de setembre del 2009

DESPERTA FERRO


Crònica detallada de l'esdeveniment més important de la política catalana en els darrers vint anys: La consulta d'Arenys de Munt. En aquest vídeo de dotze minuts es fa un breu resum de tot el que va passar abans i després del referendum, tot adobat amb entrevistes a personatges cabdals del sobiranisme català. Des dels valencians López Tena i Vicent Sanchis passant per Mònica Sabata o Jordi Bilbeny. Això sí, el protagonista principal l'alcalde: Un professor d'institut, de caràcter tranquil i afí a ICV, que ha vist complit el seu desig de fer una simple pregunta a la gent del seu poble. Les conseqüències ja les sabeu tots.

M'ha fet gràcia oir en mig dels crits d'alegria dels votants del poble una veu que cridava ben fort: Desperta Ferro!.

Doncs això, l'han despertat.


DESPERTA FERRO!


Crònica detallada de l'esdeveniment més important de la política catalana en els darrers vint anys: La consulta d'Arenys de Munt. En aquest vídeo de dotze minuts es fa un breu resum de tot el que va passar abans i després del referendum, tot adobat amb entrevistes a personatges cabdals del sobiranisme català. Des dels valencians López Tena i Vicent Sanchis passant per Mònica Sabata o Jordi Bilbeny. Això sí, el protagonista principal l'alcalde: Un professor d'institut, de caràcter tranquil i afí a ICV, que ha vist complit el seu desig de fer una simple pregunta a la gent del seu poble. Les conseqüències ja les sabeu tots.
M'ha fet gràcia oir en mig dels crits d'alegria dels votants del poble una veu que cridava ben fort: Desperta Ferro!.
Doncs això, l'han despertat.

http://www.vilaweb.tv/?video=5790

dilluns, 14 de setembre del 2009



Després de tot l'enrenou que s'ha muntat per la consulta d'Arenys òbviament no podien faltar les declaracions d'uns i d'altres opinant al voltant del tema. Aquest matí, només alçar-me he vist l'entrevista que li feia Josep Cuní a la ministra de defensa Carme Chacon i la veritat és que m'he quedat absolutament decebut. Decebut perquè la seua reacció, les seues paraules, denotaven por i neguit a la vegada, com si vertaderament li fera nosa el que havia passat, i per això que la seua intervenció ha sigut més pròpia d'una militant del PP que d'una socialista d'esquerres. Sí, també ha fet esment, com no, a la constitució.




Ha dit que "Catalunya no és un país de falangistes o independentistes i separatistes" (sic) i és quan jo m'he quedat glaçat. Glaçat perquè ha utilitzat els dos adjectius tot comparant-los com si foren la mateixa cosa. A més, cada vegada que l'entrevistador l'apretava sobre l'excepcionalitat de la consulta s'ha dedicat a tirar balons fora, a dir coses com "això no li interessa a ningú" o "Catalunya és un país de treballadors..." li ha faltat dir...espanyols.


Redéu!! encara com i no interessa a ningú la consulta!!. Com de bé disimulen els veïns d'Arenys!!




Per la vesprada he oït les declaracions a Catalunya Ràdio del germà de l'expresident Maragall i pareixia d'un altre partit diferent. El conseller ha dit que s'ha de valorar el que havia fet el poble i que s'havia de tenir en compte la resposta de la gent, tot recordant que un dels fonaments més importants de qualsevol democràcia és respectar l'opinió dels ciutadans. Fins i tot de la democràcia espanyola (sí ja sé que això és un oxímoron)


En fi, una decepció, xe.


Per cert, avís per a navegants: dues notícies: una bona i una dolenta. He aprovat psicologia, i no, el decàleg encara no està fet...què hi farem?

divendres, 11 de setembre del 2009

UNA DIADA ESPECIAL


M'agraden aquestos vídeos i cada vegada conec més gent. Serà perquè només som quatre gats?


dimecres, 9 de setembre del 2009

ARENYS DE MUNT


Avui ens hem assabentat que es prohibeix fer la consulta preparada a Arenys de Munt. Les explicacions de l'Estat han sigut les mateixes que li van donar a Ibarretxe: Només és competència de l'Estat fer referendums.

Òbviament la consulta es farà igual encara que no compte amb l'aval de l'ajuntament que s'haurà d'inhibir (en lloc de facilitar les instal·lacions, les llogarà).

Quina democràcia és aquella que impossibilita fer una pregunta? Tanta por li tenen a la resposta?

Perquè quan apareix una qüestió d'aquestes l'única resposta és la repressió i sempre emparant-se en la constitució?

D'això de la manifestació de la falange ja no vull dir res que em bull la sang...

dissabte, 5 de setembre del 2009

Podria començar açò per...és difícil viure a València o ja sabem com se les gasten els grans supermercats, o qualsevol espanyolet és més nacionalista que jo... però si comence així m'acusaran una vegada més de queixar-me de coses sense importància i que no tinc raó. Que ací no hi ha cap conflicte lingüístic.
El cas és que hui se n'hem anat al Carrefour a fer la compra de la setmana i el sopar de hui. En arribar a la peixateria i després de fer un quart d'hora de cua ens ha atés una "simpàtica" dependenta:
-Què le pongo?
-Vull rojos- li he dit jo.
-Como?
-Rojos - li he tornat a dir.
Amb cara contrariada se n'ha vingut on estava jo i m'ha preguntat quants en volia.
-Posa-me'n quatre i que siguen d'un tamany mitjà per favor.
-Ufff, eso estará difícil són todos bastante grandes...
-No patesques, pel que estic veient estàs triant-los molt bé.
Després d'haver-me atés m'ha tornat a preguntar si no volia res més.
Assenyalant amb el dit (per a reforçar la compra) li he dit -llobarros, per favor- i me n'he anat al mostrador on estaven els peixos frescs.
Tan bon punt jo ho fet, ella se n'ha anat a fer-li un comentari quasi a cau d'orella a la companya (dependenta també) que òbviament jo no he oït però que Beatriu sempre tan atenta sí. En eixe moment he vist com Beatriu li contestava amb un breu: -o no! i la dependenta es posava tota roja i s'ha callat, possiblement avergonyida.

Què haurà dit esta-he pensat jo

Ha ajocat el cap i molt servicialment m'ha continuat atenent.
Com que jo no sabia el que havia dit la xica, Beatriu m'ha contat tota indignada que el comentari en qüestió era:
-Podria hablarme en castenallo el tio este.
Jo, no sé per què, sabia que era alguna cosa relacionada amb la llengua i també, no sé per què, aquesta vegada he actuat de manera tranquil·la ja que és una situació que malauradament he vist repetida moltes vegades. Així que en acabar d'atendre'ns, la xica, afrontada, ha vingut a donar-me la compra i ens ha volgut compensar amb un somriure.
-Gracias por su compra.
Irònicament i mirant-la als ulls li he dit:
-a tu, per la teua simpatia.

Un últim pensament: La xica no ha fet res més que dir en veu alta el que pensa la majoria dels valencians. "Que´te cuesta hablar en castellano? la lengua es solo para comunicarnos!
No ens enganyem pensant que només és ella...anit en la plaça de bous hi havia seixanta mil com ella...
Més coses: A quantes persones atén eixa xica en valencià durant un dia?
Ningú li ha demanat mai un roig, lluç o aladroc? Per què m'he de sentir com si estiguera cometent algun delicte?
En fi, no sé per què pregunte.