El segon dia vam anar de compres per una zona comercial plena de botigues de roba. Tot s'ha de dir, els preus estaven més baixos que a València i fins i tot, els dependents t'atenien amb més correcció i simpatia que al cap-i-casal.
Fins i tot en alguna botiga vam fer algun comentari en català entre nosaltres i la dependenta, tota col·laboradora ella, ens va dir que no tenia problemes per entendre el que estàvem dient.
Però en anar a pagar hauria estat bé de gravar la cara de l'encarregat, ja que es va quedar esbalaït en veure el nom en català al DNI. Se'l mirà i se'l remirà amb gest d'incredulitat, substituint el somriure primerenc per un altre de més seriós. Els dos que vam assistir a la metamorfosi ens quedàrem estupefactes i ens miràrem amb una certa complicitat. Òbviament havíem topetat amb un dels que llig "El Mundo". Arriba Espana!
La reacció consegüent va ser fer la signatura amb una més que marcada catalanitat (ja té collons haver d'explicar açò sense poder dir el nom de la protagonista, s'entendria tot amb més facilitat).
En acabant se n'anàrem a sopar a un xinés diferent ja que presentava en la seua carta plats elaborats que recordaven als restaurants de "concepte". Tot molt bo. Us el recomane si aneu a Chueca. Es diu Bazaar.
L'endemà se n'anàrem a veure museus i ens trobàrem amb valencians. D'eixos que diuen que "hay que promocionar los productos valencianos" però no te n'amolla cap en català. Blaverisme campsista, que li anem a fer! Demà us ho contaré...
